TORNAR

Té sentit el Consell Comarcal de l’Anoia?

La comarca compta amb 17 municipis de menys de 1.000 habitants que reclamen poder mancomunar serveis

economia
Dimarts, 17 gener 2012. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Joana Ortega va sorprendre aquest dilluns amb un article a La Vanguardia on la Vicepresidenta explica la voluntat del Govern de regular les funcions de les administracions locals del país i obre la possibilitat d’eliminar els Consells Comarcals. Actualment el Consell Comarcal de l’Anoia dóna servei als 33 municipis de la comarca i l’any 2012 administrarà un pressupost de 13.020.145,53 euros. Té sentit, actualment i en el context de crisi i endeutament de les administracions públiques, el Consell Comarcal de l’Anoia? Ho analitzen diferents alcaldes de la comarca i el catedràtic de la UB, Joaquim Solé Vilanova.

Mapa de l'Anoia

L’Anoia compta amb 17 municipis que tenen una població inferior a 1.000 persones: Argençola, Bellprat, Els Prats de Rei, Calonge de Segarra, Carme, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Copons, Jorba, La Llacuna, Orpí, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere de Sallavinera, Santa Maria de Miralles i Veciana no arriben el miler d’habitants, una realitat que sovint reclama un ens supramunicipal que ofereixi o mancomuni serveis. Ara bé, en un moment d’austeritat, sembla que administracions com els Consells Comarcals o les Diputacions han de ser repensades.

Sense lloc per a la política

Antoni de Solà, alcalde de Pujalt (208 habitants) explica que el Consell té un paper com a entitat prestadora de serveis als municipis petits però no creu en el model actual: ‘No hi hauria d’haver representació política, actualment és una eina massa feixuga, cara i pesada’. De Solà es manifesta a favor d’un consell d’alcaldes que valorin què poden i volen rebre del Consell.

En el mateix sentit es manifesta Josep Maria Palau, alcalde de Jorba (820 habitants) que reconeix que la gran quantitat de petites poblacions que té Catalunya impedeix el que seria un model òptim: ‘els països nòrdics tenen dos nivells d’administració, l’estatal i la municipal’. D’aquesta manera, Palau afirma que el Consell Comarcal de l’Anoia hauria de ser un simple ens de gestió on es promogués una oferta mancomunada de serveis als diferents municipis de l’Anoia però sense que hi hagués debat polític.

D'aquesta manera, segons Palau, s'evitaria el fenomen de la creació de micromancomunitats que està vivint l'Anoia actualment (Mancomunitat de la Conca d'Òdena, Mancomunitat de Ponent, Mancomunitat de l'Alta Anoia...)

Més serveis

De Solà apunta que el Consell Comarcal de l’Anoia podria anar molt més enllà de fins on arriba avui en dia, com per exemple, en el proveïment d’aigua i lamenta l’oblit que ha viscut l’Alta Anoia: ‘Vam haver de crear el Consorci de l’Alta Anoia perquè el Consell Comarcal ens ignorava’.

Cal millorar-ne l’eficàcia

Marc Castells, alcalde d’Igualada i expresident del Consell Comarcal de l’Anoia, apunta que els Consells comarcals juguen un paper important, especialment a l’hora d’arribar als municipis més petits: ‘Els batlles d’aquests municipis sempre agraeixen l’atenció i proximitat de l’ens’. Tot i així, Castells reconeix que cal una profunda reflexió i remodelació en totes les administracions públiques del país: ‘han de ser més eficients, més àgils i han d’estar, sobretot, finançades adequadament’

'No volem ser la Ventafocs de les administracions'

Xavier Boquete, president del Consell Comarcal, es mostra defensor de l’entitat i en subratlla els serveis que presta a molts pobles de la comarca: ‘oferim serveis de benestar social a 32 municipis, transport escolar a 2.500 alumnes, servei de recollida selectiva a 31 municipis...’ Segons Boquete el Consell és una eina duradora i seriosa no com les mancomunitats que: ‘a vegades depenen de les afinitats personals entre alguns alcaldes’.

El president explica que el Consell ha de ser un ens de proximitat amb el territori, que gestioni els diners que té una entitat com Diputació, allunyada de la realitat territorial: Hem engegat aquesta etapa amb més il·lusió per l’afinitat amb la Diputació de Barcelona’.

Tot i que Boquete està obert a canvis, afirma que el Consell Comarcal de l’Anoia té tot el sentit d’existir en tant que prestador de serveis però adverteix que s’ha de dotar bé econòmicament: ‘no podem ser la Ventafocs de l’administració’.

La mirada de l’expert: suprimir només alguns Consells

Per la seva banda el catedràtic de la UB, Joaquim Solé Vilanova, expert en finançament autonòmic i municipal, recorda que el bon futur de la comarca de l’Anoia -una comarca fràgil de fronteres i límits- passa per entendre-la en la seva globalitat i creu que no serien bones algunes de les subdivisions que sovint s’han reivindicat.

Pel que fa a la funció del Consells Comarcals afirma que poden ser una eina necessària en quant a l’assessorament del dia a dia dels petits ajuntaments que, sols, no es poden fer càrrecs d’alguns temes tècnics, per això reivindica el SAT (Servei d’assessorament tècnic) a través dels quals, els Consells Comarcals haurien de subministrar als petits municipis com a gran prioritat.

Per altra banda, creu que poden ser útils com a instruments per a prestar serveis de forma conjunta o mancomunada entre un conjunt de municipis per obtenir costos raonables competitius o millors qualitat pels ciutadans-usuaris.

D’aquesta manera, a Joaquim Solé li semblaria raonable la supressió d’alguns consells comarcals com el del Barcelonès que actualment no compleixen cap funció però li sembla adequat la permanència dels consells comarcals en territoris on hi ha molts municipis rurals o petits que necessiten assessorament i ajut humà d’aquestes entitats supramunicipals.

El Pressupost del Consell

Aquest 2012 el Consell Comarcal de l’Anoia administrarà un pressupost de 13 milions d’euros. En els darrers anys el pressupost no sempre ha anat en línia decreixent. De fet, del 2009 al 2011, els pressupostos de l’ens supramunicipal van anar en increment, la xifra màxima d’aquests darrers quatre anys es van assolir en els pressupostos del 2011 que van arribar a 14.746.00 euros.

La partida de personal

Tot i que els consellers del Consell no cobren cap dedicació, perceben indemnitzacions per assistència als plens (190€ per sessió), Comissions informatives (47 € euros per sessió), junta de portaveus (380€ per sessió), junta de govern (237 € per sessió) i consell de presidència (190€ per sessió), més el quilometratge.

Actualment, el Consell compta amb dos càrrecs de confiança, Jordi Mercader i Joan Caballol, entre els dos, sumen un cost de 44.385 euros per a l’administració comarcal.

Els serveis que ofereix actualment el Consell Comarcal

En l’article de Joana Ortega es recorda que actualment la gent no sap si un servei li està oferint el seu ajuntament, el Consell Comarcal o la Diputació. Actualment, el Consell Comarcal de l’Anoia ofereix serveis en les matèries de:

Medi Ambient (Servei de recollida selectiva, planta de compostatge a Jorba, campanyes de sensibilització...)

Promoció econòmica Atenció a la creació d’empresa, orientació per a l’ocupació, projectes europeus, formació per a aturats...)

Turisme (foment del turisme a la comarca, dinamització del territori i promoció dels productes de la terra)

Obres i serveis (Suport als ajuntaments de la comarca en àrees d’enginyeria i urbanisme)

Servei comarcal de Català (Cursos de català per adults, promoció de l’ús social del català...)

Cultura (Escola de dansa, ajuts a entitats i actes culturals de la comarca...)

Consum (Assessorament i defensa dels drets del consumidor)

Serveis socials (Benestar social, pla de Ciutadania i Immigració, dones...)

Ensenyament (servei de menjador escolar, transport escolar, ajuts individuals, beques per a menjador...)

Joventut

TIC (cursos de formació TIC, serveis de webs municipals...)


9 Comentaris

M

Mjesus

igualada

18 de gener 2012.00:50h

Respondre

Doncs jo parlare a favor del consell comarcal de l’anoia, els altres no se que fan, però aquest ha ajudar a moltes dones que van surtir de les fabriques amb cursets i amb una borsa de treball... Llegir més realment bona, i per propia experiencia os aseguro que funciona, a més a més han aconsegit serveis per les dones dels cuals li estaren sempre agraides

J

Joan

Igualada

17 de gener 2012.22:12h

Respondre

Crec que el Consell Comarcarl tindria que tancar,a mes a mes quan i vas per alguna gestio no troves mai a ningu, sempre es pasan esmorsan, conclusio TANCAT I BARRAT !!!!

v

v de vendetta igualada

igualada

17 de gener 2012.18:47h

Respondre

ola tenir consell comercal de anoia no serveix per res i no mes generan despes i gastos a tota comerca anoia i cuant genet vividora amb nominas mes alta de alcade de igualada i no aporta res a anoia... Llegir més ni generan ingresos a anoia

c

clara

17 de gener 2012.12:49h

Respondre

Cada ajuntament ha de gestionar els seus recursos, serveis,.subvencions, ajuts i activitats. Altra cosa és que alguns ajuntaments petits hagin de compartir alguns serveis, però ho poden fer... Llegir més igualment sense l’existència dels consells comarcals.
Les diputacions i el senat també haurien de desaparèixer, però tot plegat ja sabem que serveix per enxufar els polítics que no saben on col·locar-los els partits respectius.

A

Antoni

Igualada

17 de gener 2012.11:15h

Respondre

Té sentit pels que s’autocontracten després de quedar fora democràticament, como els dos ”pajarus” que ho van fer recentment: els senyors Jordi Mercader i Joan Caballol. Com a institució,... Llegir més són una despesa superflua no en sí mateixa, sinó per la coincidència amb ajuntaments, mancomunitats, diputacions, generalitat... això si, els dos mencionats, i altres tants que hi deu haver, tenen un plat a taula, cosa que en aquests temps sempre és d’agrari i que potser es podria incloure entre les funciones expresses dels consells comarcals.

J

Jesús Torrens Garriga

Sant Marti Sesgueioles

17 de gener 2012.09:16h

Respondre

Estic d’acord que s’han de suprimir els Consells Comarcals com a ens politic i ha de passar a ser un ens de gestió de serveis mancomunats. Ara bé aixó no solucionará el greu problema que ara... Llegir més tenim. L’ATUR és la causa de tots els nostres mals i aixó només es soluciona amb la creació de llocs de treball. I per aixó cal que comencem a reestructurar tota la politica económica i comencem per baix a reorganitzar l’administració local que és la base de tot el sistema i una de les primeres coses que s’haurien de tocar, son els termes municipals, i vegeu que no parlo de suprimir ajuntaments sino de modificar termes ja que han sigut gairebé sempre les causes de retard en els desenvolupaments industrials.Moltes vegades es parla del retard d’Igualada vers Manresa i Vic doncs heus aci una dada:
Manresa 41,24km2, Vic 30,92Km2, Igualada 8,67km2. Digueume com es poden desenvolupar grans projectes que aportin molts llocs de treball amb tan poc territori. Tenim encara la ”planificació territorial” que van dictar uns senyors feudals. Com podem anar bé.

r

rd

igualada

17 de gener 2012.08:02h

Respondre

El que s’hauria de suprimir -de fet hauria d’estar ja suprimit- són les Diputacions!. Sempre han estat el ”contrapoder” de la Generalitat, ara es poden suprimir. Els consells tindrien més... Llegir més sentit i més proximitat.

X

Xavier V. Inglada

Vilafranca del Penedès

17 de gener 2012.07:30h

Respondre

El consell d’alcaldes no és una mala idea, un ens purament executiu per mancomunar serveis i compartir gastos.

J

Jordi Bertran

17 de gener 2012.07:03h

Respondre

Us deixo la meva opinió en un article que vaig escriure ara fa uns 4 mesos www.theproject.ws/ca/node/539

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.