TORNAR

Els nous brigadistes internacionals

'Vacances diferents'

societat
Dimarts, 4 agost 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Les Brigades Internacionals van abandonar el campament que l'exèrcit republicà havia instal·lat a Pujalt el 15 de novembre de l'any 1938. Molts anys després, una vintena de joves d'arreu del món visiten aquest petit municipi, aquesta vegada per contribuir a la recuperació del patrimoni històric de la zona. En una nova entrega de la sèrie Vacances diferents, avui us presentem Ruràlia, un camp de treball internacional que s’ha realitzat als voltants de Pujalt, i que exemplifica perquè fer de voluntari ha esdevingut una opció escollida per molts nois i noies durant els mesos d’estiu.

Fotografia de família dels joves del camp internacional a Montserrat

Taller d'herbes remeieres amb els voluntaris catalans del 1er camp

El camp de treball també permet gaudir de bones remullades

La Maggie, en Pavel i la Julia, amb Pujalt al fons

Tot i que l’Alta Anoia atrau petits grups de turistes durant l’any, resulta força sorprenent trobar-s'hi una colònia de joves vinguts d'arreu del país i del món, treballant durament en ple mes de juliol. Són voluntaris de Ruràlia, un camp de treball que té la seva base a Pujalt, just al costat mateix de l'observatori.

El passat 4 de juliol es va iniciar el primer d'aquests camps amb una vintena de joves vinguts d’arreu de Catalunya, mentre que, quinze dies després, va ser el torn del segon, amb joves de diferents nacionalitats: dues noies coreanes, dos armenis, dues gregues, un noi i una noia estoniana, dues belgues, una francesa, una finesa, un danès, una escocesa, un italià, dues turques i un turc i una nord-americana, que van internacionalitzar el projecte.

La Julia, la Maggie i en Pavel són tres dels voluntaris que han participat en aquest segon camp. És el primer cop per a la Julia, però no per a la Maggie, que ja en porta vuit, ni per a en Pavel, que fins i tot ja es defensa en català. Tots tres coincideixen en què conèixer una altra cultura junt amb joves d’arreu del món és una gran experiència i que la calma dels camps de blat que envolten Pujalt encara afavoreix més aquest intercanvi mutu. De fet, tot i que tenen els monitors davant i els somriures són inevitables, l'única queixa que tenen els tres voluntaris entrevistats són les mosques.

Els joves han pogut compaginar la diversió de les vacances amb el coneixement i la recuperació del patrimoni històric d'aquesta zona de l'Anoia, dedicant els matins al desbrossament, l'arranjament dels entorns, la reconstrucció i consolidació de diferents espais i elements patrimonials d’interès turístic, i aprofitant les tardes, després de la corresponent migdiada, per gaudir de la piscina, realitzar diferents tallers, donar un tomb pel poble a la vesprada... a més de fer visites obligades com Montserrat o el Pedraforca.

El projecte

Després d'arribar a l'onzena edició, un total de dos-cents joves, una cinquantena d'ells estrangers, han participat en aquest projecte anomenat Ruràlia, que per primer any no s’han dedicat a la recuperació del campament de l’exèrcit republicà de Pujalt, que ha consolidat ja un itinerari inicial per als visitants.

Com explica Albert Mateu, un dels monitors del camp, Ruràlia té dos objectius: pretén rehabilitar elements patrimonials que formen part de la vida quotidiana de les generacions passades i, alhora, oferir als campistes una sèrie de tallers amb diferents elements de l’autogestió.

Així, l'acondicionament del Pou Bort i la Font de la Tusquella de Baix de Pujalt, el pou de glaç i la font dels Verdaguers d’Argençola, una carrerada a Veciana, el Collet de les Forques a Calonge de Segarra i un forn de calç de Sant Pere de Sallavinera són algunes de les intervencions que han realitzat els quaranta voluntaris del camp de treball.

A més, però, també han après a fer-se sabó per la roba, a coure amb un forn de llenya una coca de recapta feta íntegrament per ells, a elaborar un remei amb plantes silvestres medicinals... Tota una llicó de com, encara avui, també es pot sobreviure, tal i com feien els nostres avantpassats, sense passar pel supermercat ni la farmàcia a cada moment.

Es pretén, doncs, que els joves ajudin a recuperar el patrimoni rural de la zona, que sovint ha quedat abandonat, per a l'ús dels veïns i possibles turistes, al mateix temps que aprenen a treballar i conviure amb altres joves voluntaris d'una forma diferent.

La direcció pedagògica del camp va a càrrec de monitors de l’Agrupament Escolta I.E.S. Alexandre de Riquer de Calaf, mentre que la coordinació tècnica la porta Pere Tardà, de CAT Patrimoni, en un projecte que és promogut pel Consorci per a la Promoció turística de l’Alta Anoia i els ajuntaments dels municipis implicats.

Podeu veure diferents imatges del camp en aquesta fotogaleria.

Els camps de treball

La Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball de Catalunya (COCAT), és qui s’encarrega de coordinar els camps de treball internacionals. Com expliquen Cristina Simón i Elisenda Gellida, tècniques d’aquesta associació, aquest estiu 600 voluntaris catalans participaran en camps de treball a l’estranger, mentre que Catalunya acollirà uns 300 joves vinguts de fora.

Elles mateixes expliquen que la crisi no s'ha notat massa, si bé hi ha força gent que a hores d'ara encara demana places disponibles per al mes d'agost. Entre els destins més sol·licitats d'enguany hi ha el Regne Unit, l'Índia i Grècia, com també Amèrica Llatina.

Les inscripcions als camps de treball costen a cada jove 109€, que cobreixen el menjar, l’allotjament i les gestions, sense incloure el transport fins al camp de treball o altres despeses com assegurances.

Ruràlia exemplifica, doncs, les claus de l'èxit que han consolidat els camps de treball com un model de lleure estiuenc, molt adequat per joves que ronden els quinze anys, i a un preu força assequible.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.