(del blogspot de l'expedició) Aquesta era la darrera oportunitat que tenien els expedicionaris per atacar el cim del Cho Oyu, a 8.201 metres, ja que divendres se’ls acaba el permís per poder pujar a la muntanya. Per tant, no hi ha temps suficient de baixar al camp base a recuperar forces, i tornar a intentar l’atac al cim uns dies després.
La sortida cap el cim estava prevista a les nou del vespre hora catalana, les dues de la matinada al Tibet, però les males condicions meteorològiques van obligar a l’Òscar Màrquez, David Rey i Josep Riba, a esperar que la tempesta s’auturès.
A dos quarts de quatre de la matinada a Catalunya, els expedicionaris comunicaven al camp base que renuniciaven a l’atac ja que quedar-se a aquella alçada i en plena tempesta començava a ser perillós, i és per això, amb tota la prudència del món, decidien tornar al Camp Base.

çCalixte Martín molt bé noi amb gent com tu segur que si que s'arreglen les coses "Com sol passar amb els projectes igualadins, aquests acaben fracassant" molt optimista i això ho diu un de Guissona, apa a matar pollastres!
Com sol passar amb els projectes igualadins, aquests acaben fracassant. Sap greu...
Un altre any serà! ànims companys!! el més important és tornar a casa per tornar-hi.
Ei, demostreu una gran enteresa sent capaços de dir no al cim!
Un altre any serà! no patiu

A Marià Manent Ara que estic al llit malalt, estic força content. —Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes ... Llegir més
Tot i que s'acosta el final del bon temps, després d'aquesta breu pausa de les receptes per...
pau corcelles