TORNAR
PUBLICITAT

Oriol Junqueras: 'Per aconseguir la independència cal compromís i constància'

Participarà en una taula rodona del Festival per la Independència, amb Josep Guia, Rosa Calafat i Francesc Ribera 'Titot'

politica
Dimarts, 21 setembre 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Amb motiu del Festival per a la Independència, que se celebrarà a Igualada el proper 16 d'octubre, s'ha organitzat una taula rodona amb persones representants de diferents punts del territori dels Països Catalans. anoiadiari·cat ha parlat amb els quatre components d'aquesta taula: Oriol Junqueras, eurodiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya; Francesc Ribera (Titot), cantant de Brams; Rosa Calafat, professora de la UIB i autora del llibre 'Torcebraç entre cultures'; i Josep Guia, professor de matemàtiques de la Universitat de València i autor de diversos llibres d'assaig, entre els quals destaca 'És molt senzill, digueu-li Catalunya'.

Rosa Calafat

Josep Guia

Francesc Ribera (Titot)

Oriol Junqueras

Tant per a Oriol Junqueras com per a Francesc Ribera i Josep Guia, la consecució de la independència ha estat sempre un objectiu prioritari i tal com diu l'eurodiputat 'és una mesura política, econòmica i social necessària, no només a nivell de drets sinó també a efectes pràctics'. Josep Guia, però, afirma que 'no hem de pensar que el camí cap a la independència serà tot una festa'. Segons el professor de matemàtiques del País Valencià, els espanyols es tornen feixistes quan es toca la qüestió del dret democràtic d'autodeterminació i no ho posaran fàcil, 'fins i tot podrien recórrer a la violència selectiva', diu. Rosa Calafat matitza dient que ara mateix el més important és seguir treballant per a la independència i no cremar els tempos.

Quin sentit tenen els actes com el Festival per la Independència?

Per a Francesc Ribera, aquesta és una altra de les expressions efímeres que s'han estat fent fins ara com poden ser les consultes o les declaracions d'independència d'alguns personatges públics, però assegura que 'molts punts fan una línia' i que aquests actes ajuden a consolidar el corrent independentista creixent.

Per la seva banda, Oriol Junqueras pensa que aquest tipus d'actes serveixen per cohesionar als que estan convençuts de la independència i per convèncer aquells ciutadans que encara no són independentistes però que ho acabaran essent. Rosa Calafat creu que és molt significatiu que una vegada més es tracti d'una iniciativa popular, ja que segons diu el poble sempre va un pas per davant dels polítics i ha citat Ramon Barnils dient que 'qui ha fallat sempre en el sabotatge de la llengua no són els ciutadans sinó els polítics'.

Augment del vot independentista

Francesc Ribera i Josep Guia estan convençuts que en les properes eleccions autonòmiques augmentarà el vot independentista: 'El president Montilla ho anuncia contínuament en declaracions a Barcelona i a Madrid, amb cara de pomes agres', recorda Guia. Oriol Junqueras confessa que no sap com es comportarà el vot independentista en les properes eleccions però té clar que està guanyant espai en el terreny del debat polític. Francesc Ribera comparteix aquesta visió i afegeix que hi ha dues línies: els partits nous que han aparegut i que reclamen obertament la independència i els partits existents prèviament que abans no apostaven clarament per la independència i que ara no hi tanquen la porta: 'Fins i tot un 10% dels votants del PP de Catalunya votarien a favor de la independència'. Segons Francesc Ribera, això pot tenir una conseqüència negativa ja que pot provocar la dispersió del vot. Rosa Calafat creu que el més important és que sigui quin sigui el nombre de vots que rebin els partits independentistes, aquests prenguin consciència de la importància que representa i que treballin per gestionar bé el camí fins a aconseguir-la.

Obtenir un estat propi

Oriol Junqueras afirma que cal 'treballar, treballar i treballar i mantenir-se en el camí que molts vam emprendre durant molts anys'. Segons l'eurodiputat cal compromís i constància: 'Ho hem de voler prou i durant el temps suficient'. Francesc Ribera explica que hi ha dues vies possibles per aconseguir la creació d'un estat propi. La primera és que una institució existent com el Parlament de Catalunya proclami la independència i l'altra és crear una institució nova al marge del marc jurídic espanyol formada per diversos càrrecs electes i que tingui més marge de maniobra. Rosa Calafat creu que hi ha moltes vies diferents i que no té la solució màgica i reitera que 'trobar el millor camí és responsabilitat dels nostres polítics'.

Josep Guia aposta més per aquesta segona via: 'Al meu entendre, caldria constituir l'Assemblea de Representants de la Nació Catalana, formada per electes (diputats de diversos parlaments, regidors, alcaldes...) d'arreu dels territoris dels Països Catalans, per proclamar, amb força i solemnitat, la independència de la Nació catalana (completa)'. Segons Guia, una vegada fet això, i d'acord amb les instàncies internacionals, caldria procedir a ratificar la independència a través de referèndums.


5 Comentaris

J

Javier Gmez

Valencia

10 de juliol 2011.02:25h

Respondre

No entiendo porque existe esta obsesión independentista ,si al fin y al cabo la intención de la Unión Europea es hacer una Europa libre de fronteras y con una misma moneda : el euro.Ahora se... Llegir més pretende crear un estado, el estado catalán.Dicho estado será ligeramente más rico de lo que es ahora y todo con la intención de fastidiar al estado español. Además creo que Cataluña pueden salir perdiendo porque no se comprarían tanto los productos catalanes si se independizara. Creo que tal y como está ahora configurado el estado español y con sus respectivades comunidades está muy bien . Además se reconoce plenamente la identidad catalana. Esto es sólo una opinión ¡

J

Josep M. Pons

Alcover

14 d'octubre 2010.21:00h

Respondre

Existeix suficient legislació internacional i comunitària com per anar sobre segur en la tria de la manera com cal fer una declaració d’independència. Deixant a banda la tant recent de Kosova,... Llegir més -en la qual la Cort Internacional de La Haia no hi va trobar cap signe d’ilegalitat i així ho va manifestar clarament en la seva resposta-, s’ha de tenir el compte el Conveni de Viena sobre la Successió dels Estats i atenir-se al seu contingut, sobre tot en el seu art. 34.1 i l’art 35, en els quals es descriuen amb absoluta claretat els procediments que els hi pertocarien a Catalunya i també a Espanya, ja que els dos o més Estats resultants de l’actual Regne d’Espanya ocuparien de manera automàtica el lloc de l’Estat predecessor i haurien de demanar ambdós o tots ells que la comunitat europea reconegués el seu nou estatus de territorialitat diferenciada. Hauriem de demanar als conferenciants del Festival per la Independència que parlin clar i que basteixin el seu discurs sobre bases de legalitat ja reconegudes, i en fer-ho tinguin en compte que en matèria de declaracions unilaterals d’independència ja està tot previst. És a dir, si volem, podem, però d’acord amb procediments ja establerts i clarament definits.

T

Toni Cortès Minguet

Igualada

21 de setembre 2010.12:36h

Respondre

Montse
tens tota la raó, (i si ets la Montse que em penso, coindidim en moltes idees sobre el país), però ”és català qui viu i treballa a Catalunya” és un discurs pujolista que va tenir el... Llegir més seu sentit en la Catalunya del ”som sis milions”.
Jo afegiria que és català QUI VOL SER-HO, vingui d’on vingui. I voler ser català implica moltes coses

M

Montse

Santa Margarida de Montbui

21 de setembre 2010.11:33h

Respondre

Climent,

visc en el mateix municipi que tu i sóc molt conscient de les dificultats que suposa sentir-se foraster en casa pròpia. Però també sóc independentista, i terriblement entusiasta, i... Llegir més provo de fer que la debilitat que sento quan veig dos móns paral·lels no em venci. És cert que la fita és complicada i el camí és difícil, però també és cert que en les consultes aquest tipus de població resident en nuclis com Fàtima o el Barri Montserrat va votar i molts d’ells van fer-ho a favor de la indepedència. És català tot el qui viu i treballa a Catalunya i és evident que aquesta part de la població, per molt que no tingui el sentiment de pertinença a la terra que tenim nosaltres perquè són nascuts a fora i arrelats a un altre país, saben cada vegada més que la viabilitat econòmica i el benestar dels seus fills i néts passa per la llibertat del nostre país i per gestionar els nostres recursos. Cal explicar-ho bé, tenir constància i paciència, i sobretot creure-s’ho i no deixar de desitjar-ho.

C

Climent

Santa Margarida de Montbui

21 de setembre 2010.10:51h

Respondre

Que per aconseguir la independència cal compromís i constància es un fet, però també fa falta una altra cosa.
Cal tocar de peus al terra. Cal ser conscients de quina es la realitat. Cal baixar... Llegir més a peu de carrer i prendre el pols per veure que estem molt lluny de l’objectiu independentista, que ara per ara es una utopia.
Si algú no s’ho creu, si algú encara està flotant en el núvol engrescador de les consultes populars, el convido a visitar el meu poble i més concretament el nucli urbà de Santa Margarida de Montbui, per adonar-se que tenim molt prop nostre un altre mon molt allunyat de la Catalunya ideal que molts voldríem.
Com a català, passejant pel meu poble m’he sentit foraster i això fa caure moltes benes dels ulls, fa sentir de forma molt propera el fet quotidià de conviure frec a frec amb Espanya i no la de més enllà del riu Ebre, no. L’Espanya que tenim a casa.
Estic buscant una talaia suficientment alta per veure la independència però cau tant lluny que no soc capaç d’albirar-la.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.