El Tribunal Superior de Justícia confirma l'absolució d'Iván Mantas pel cas Castelltort

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimant el recurs que havia presentat la família de Francina Castelltort, l'exregidora igualadina assassinada l'octubre de 2006, i ha absolt així Iván Mantas, l'únic jove acusat per aquest crim que va sacsejar Igualada. El TSJC ha ratificat la decisió del jurat popular, segons la qual no es va poder atribuir l'autoria de l'assassinat de Castelltort al jove montbuienc, que tampoc hauria estat al lloc dels fets segons les proves presentades per l'acusació.

El tribunal coincideix amb el jurat en invalidar la principal prova presentada per l'acusació, la clau del pis de Castelltort que tenia Mantas, per entendre que fer una còpia de la mateixa no era difícil. Un altre dels indicis sobre els quals es fonamentava l'acusació, una gota de sang de la víctima trobada a la furgoneta que el processat va conduir el dia del crim, no és concloent segons el TSJC, perquè el vehicle va estar tres dies a disposició de la resta de treballadors de l'empresa de reformes on treballava Mantas, abans de ser examinada pels Mossos d'Esquadra.

Tampoc les petjades i taques dactilars de l'acusat trobades al pis de Castelltort han estat considerades un element incriminatori, sinó que han estat considerades com a normals pel tribunal, ja que Mantas hi treballava.

El cas no s'ha tancat definitivament
No obstant, l'advocat de la família de Francina Castelltort ha anunciat que possiblement recorrerà la decisió al Tribunal Suprem espanyol mentre que, d'altra banda, els Mossos d'Esquadra no donen per finalitzada la seva investigació.

En declaracions a Catalunya Informació, l'advocat d'Iván Mantas, Jordi Claret, es felicitava per la decisió del TSJC, entenent que el raonament i el veredicte final s'ajusten als fets.

La sentència del jurat popular
L'argumentació amb què el jurat popular va absoldre Mantas el desembre de 2008 es basava en sis punts: El primer punt feia referència al fet que els panys de claus tan antigues es poden obrir amb un rossinyol o claus coincidents. El segon punt de la sentencia afirmava que 'està provat que la víctima va arribar a l'habitatge a les 17.20, i no abans de les 17.15'. El punt següent especificava que no hi ha cap prova que a aquesta hora (a partir de les 17.15) l’acusat estigués encara a l’obra (per diferents testimonis coincidents). El quart punt de la sentència determinava, davant la possibilitat que l’homicidi es cometés capa les 17.30, 'que la dependenta de la botiga situada sota l’edifici assegura haver sentit un cop fort cap aquella hora', un testimoni compatible amb la prova pericial forense i de l’autòpsia.

Així, al punt 5 es reiterava que 'no s’ha acreditat que l’acusat i la víctima haguessin coincidit al mateix lloc en el moment dels fets', i tampoc s’ha acreditat clarament (diu el 6è punt) que 'la imperceptible taca de sang apareguda al seient del conductor, fos traslladada fins allà, des del lloc dels fets, per l’acusat'.  Per aquests punts, el Tribunal va entendre que l’acusat era no culpable.