Als policies els tocarà anar nets i polits, per norma, de dalt a baix

Referint-se a la vestimenta dels agents, s'estableixen una dotzena de normes que han de seguir. Estaríem parlant, per exemple, de mantenir sempre els uniformes en "perfectes condicions de neteja i pulcritud"; no s'obliden de botons i cremalleres, que han d'anar sempre correctament cordats, i la corbata ha d'estar degudament ajustada quan el seu ús sigui preceptiu. Encara alguna altra regla prou cridanera: no els estarà permès adoptar postures “indolents” o que siguin contràries “al decòrum propi de la dignitat del càrrec que ostenten". Potser ja s'intueix que d'arracades... ni pensar-ho! No podran utilitzar-ne de cap tipus, afegint en aquesta llista d'elements prohibits qualsevol accessori o complement de joieria o bijuteria: ni un sol 'píercing'.

Les dones tampoc se n'escapen. Els cabells llargs hauran d'anar sempre recollits, i el pentinat no podrà impedir que la cara estigui completament visible. Raons de seguretat i el factor risc s'esmenten per argumentar la prohibició de polseres (això sí!, excepte les que s'utilitzin amb finalitats terapèutiques). Ah, i les arracades, petitones. Que la seva mida no sobrepassi el lòbul de l'orella. Els pentinats i els maquillatges que puguin ser considerats estrambòtics o extravagants (per la seva forma o color) tampoc seran benvinguts; en aquest cas, ni en ells ni en elles. Entre altres mesures, l'esborrany també parla de les ulleres de sol, només permeses en llocs oberts i quan les circumstàncies climatològiques les aconsellin. I també preveu el deure de la salutació, o la prohibició de fer servir adhesius o qualsevol altre guarniment en els cenyidors i cinturons (que, òbviament, han de ser els reglamentaris).

Segur que els ciutadans sabran apreciar i valorar la imatge que donaran les forces de l'ordre, netes i educades, però potser la ciutadania estaria més agraïda si els esforços i els informes anessin dirigits a mantenir l'ordre o incrementar la seguretat ciutadana. Ens ve al cap el que succeïa fa unes setmanes, quan alguns mossos de Trànsit de Girona i de les àrees metropolitanes nord i sud de Barcelona van començar una “vaga encoberta” per protestar per la falta de material, i només tramitaven el 30% de les multes (deixaven de tramitar les denúncies menors, com la falta de permís de conduir i de papers de l'ITV, o anar sense cinturó). Són figues d'un altre paner; però a veure si encara haurem de reprogramar totes les càmeres i radars, de manera que també la ciutadania pugui “caçar” aquelles infraccions comeses per les autoritats que fins ara ens controlaven de forma unidireccional... Sona bé: vigilar els qui ens vigilen. Per estar en igualtat de condicions, haurem de demanar que els seus incompliments també es tradueixin en la retirada de punts, no?

Hem de creure que aquesta normativa interna d'imatge no anirà en detriment de les tasques essencials que tenen encomanades. Si la convergència de les dues és possible, perfecte. Però que els esforços i atencions en el primer àmbit no repercutissin en el correcte desenvolupament del segon. Perquè si algun dia algú topa amb un lladregot que li està buidant el pis, segur que preferirà que un policia pelut aconsegueixi agafar el lladre, abans d'un altre de ben empolainat que miri com el lladre fuig mentre es pentina al mirall del cotxe patrulla. Sí o sí?

Oriol Solà i Prat