Per què broten les branques dels arbres?

El Camp té dos eixos principals. Per una banda, la col·laboració amb ISALP (Investigació Social i Assessorament Legal Potosí), ONG boliviana que des de 1985 treballa amb pobles originaris de l’altiplà de Bolívia, en àrees socials i productives. El segon eix és la vivència durant dues setmanes en un dels internats de les petites comunitats de l’Ayllu Yura on resideixen els alumnes que viuen lluny del col·legi (d’una o fins a set o més hores de camí a peu).

 

El Jatun Ayllu Yura fou el nostre destí. En quítxua significa el Gran Ayllu Yura. Els Ayllus són la unitat territorial originària del món andí (anteriors a l’imperi Inca) on viuen famílies que comparteixen la mateixa identitat col·lectiva, costums comuns i organitzacions socials. Dins de cada Ayllu hi ha diverses comunitats (pobles). Els Ayllus trenquen la lògica individualista d’occident i són espais de col·lectivitat i compartir. La divisió política administrativa de la República va comportar molts problemes als Ayllus, però de mica en mica, s’ha aconseguit enfortir i recuperar aquestes unitats territorials històriques fins el reconeixement dels Ayllus en la nova Constitució Política de l’Estat Bolivià. Considerant l’Ayllu com a “Model d’Economia Social, Comunitària i Solidària”.

Yura es pot traduir com a arbust o petita planta.

 
Els Yura van néixer de la Pachamama

Abans de la República, de la colonització espanyola i de l’imperi Inca, la cultura Yura ja caminava en una gran extensió territorial que abastava els departaments de Potosí Chuquisaca, Oruro i Cochabamba del que és l’actual Bolívia. Avui, el Jatun Ayllu Yura s’ha reduït a una part de la província Antonio Quijarro del Departament de Potosí. La comunitat de Yura (capital d’aquest Ayllu) és a 100 quilòmetres de la ciutat de Potosí.

 

Els Yura són mil·lenaris. Avui són hereus del coneixement que generació rere generació han traspassat als seus fills: les seves lleis i justícies (avui reflectides, per exemple, amb les autoritats originàries o en les tasques que giren a l’entorn de les activitats agrícoles de cultiu), l’organització sociopolítica, els seus usos i costums, la vestimenta, el menjar com la lawa (1), la medicina natural (l’eucaliptus, la Wira wira o la Ch’ikita són plantes molt útils per les malalties respiratòries), el phuscar (filar) i l’awar (teixir), la chicha yurenya (2), les festes. Les creences: Ama suwa, ama llulla, ama qhella (no siguis lladre, no siguis mentider, no siguis fluix).

 

Durant dues setmanes vam tenir la sort de viure a l’internat de la comunitat de Punutuma a menys d’una hora de Yura. El centre està adreçat als alumnes del Colegio Simón Rodríguez Carreño (3) que viuen a comunitats molt allunyades.

Dues setmanes foren prou temps per establir forts lligams d’amistat amb els nois i noies i algunes famílies. Vam tenir temps per amarar-nos d’il·lusions i preocupacions. De les inquietuds del futur. Vam tenir espai per compartir taula amb la seva gastronomia. Sobtar-nos en detalls de la vida quotidiana. Sorprendre’ns amb històries, meravellar-nos de la seva hospitalitat. Vam tenir temps per aprendre alguns mots quítxua i quedar-nos atrapats amb preguntes com pitataj kaimanta munakunki? (a qui estimes més d’aquí?).

 

Amb ISALP vam poder recórrer i conèixer comunitats de l’Ayllu Yura, Sullka i Jila. Paisatges encantadors on viuen pobles mil·lenaris. Et reben. Imaynalla Kashanki? Ens preguntaven a l’arribar. Waleqlla! Contestàvem. A Tarana on començaven les obres d’un taller tèxtil, a Viluyo, Pisakery, Apacheta o Quchaua. Diferents comunitats on començaven també obres per construir albergs, museus i restaurants dins d’un projecte de turisme responsable i respectuós amb l’entorn.
 

Ens convidaven a menjar, a veure chicha, a dir unes paraules. La comunitat es reunia i amb respecte absolut tothom parlava i deia la seva opinió. Fou una experiència commovedora. Exemplar. Era el poble qui parlava, decidia.  La col·lectivitat és qui té el rumb del seu destí.

 

Desfaig la motxilla. La roba, encara impregnada de l’olor de la fulla de coca, l’aguayo que vaig comprar em recorda els carrers de l’Alto, la Paz, Potosí, Yura... l’etiqueta de la HUARI (cervesa per excel·lència de Bolívia) de l’últim sopar amb els tècnics d’ISALP. La polsera, el clauer i el posa llapis de cactus que em van regalar.
 

I em quedo amb les paraules d’Elías Astoraique Uño (una autoritat originària) del llibre “Ayllus originarios del sud oeste de Potosí” que em van regalar ISALP. “Per què vivim? És igual que preguntar ¿per què broten les branques dels arbres? Vivim per guanyar aquesta vida i també per treballar pel sosteniment de la família, per superar-nos, perquè no es quedin enrere com nosaltres, per mantenir l’Ayllu i per fer-nos respectar, per això. No és en va que nosaltres vivim.”

 
_____________________
 

Bibliografia:

ROYDER YAÑEZ, R. (2008). Yura. Cultura milenaria. Bolívia.