//Plugins sense CDN ?>
La prova de 6è de Primària s'ha fet per detectar fins a quin punt els alumnes catalans han assolit les competències lingüístiques i matemàtiques bàsiques. Els resultats indiquen que el 24'2%, en llengua catalana, el 27,4%, en llengua castellana, i el 24,2%, en matemàtiques, no les han assolit adequadament. Els percentatges augmentarien negativament si s'haguessin tingut en compte els alumnes amb necessitats educatives específiques o els nouvinguts que porten menys de dos anys a Catalunya. Aquestes representen el 8% de l'alumnat de 6è de Primària català.
El nivell socioeconòmic dels alumnes influeix molt significativament en el rendiment escolar, aquesta és una conclusió que 'ja coneixien', en paraules de Maragall, i que la prova 'ha constatat de nou'. Més del 40% dels que provenen d'un nivell 'baix' no la superen. El 85% dels que provenen d'un nivell 'alt' ho fan sense dificultats.
Els resultats també registren que les escoles de titularitat privada obtenen els millores resultats, seguides de les privades concertades. Els pitjors resultats són per la pública, on quasi un 30% dels alumnes no demostren haver assolit les competències bàsiques. Des d'Educació han restat importància a aquestes dades, ja que l'important és el nivell socioeconòmic dels alumnes i, evidentment, són majoria els de nivell alt en el sector privat.
L'alumnat català, o de procedència de la resta de l'estat espanyol, obté una puntuació molt superior a la dels alumnes de procedència estrangera. Els catalans i espanyols que no la superen són un 21,4%, mentre que els estrangers que no ho fan són un 43,8%. Una dada paradoxal ha estat que, tot i que els estrangers provenen sobretot d'Amèrica Llatina, obtenen pitjors resultats en castellà. Des d'Educació se subratlla que no hi ha diferències significatives entre el nivell de català i de castellà. Aquesta darrera dada confirma per al president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Joaquim Prats, que 'qui sap català, sap castellà. I qui no sap català, tampoc sap castellà'.
Maragall i Prats, han subratllat amb insistència que allò important és disposar de dades precises que aporten informació sobre el sistema educatiu, per territoris i per centres (àudio). Maragall, fent un metàfora mèdica, ha explicat que ara no caldrà administrar-li 'antibiòtics' sinó intervenir 'amb precisió quirúrgica'. Ha parlat, però, d'optimisme, assenyalant que 'encara som a temps d'actuar'.
Resultats territorials
El Departament d'educació està elaborant l'anàlisi territorial dels resultats d'aquestes proves. De moment, però, ja han posat a disposició del professorat de cada centre, la manera de poder descarregar els informes del centre i poder enviar el model d'informe a les famílies.
Maragall reconeix que els resultats no són acceptables.
Maragall subratlla que 'ara sabem el que som'.
Maragall reconeix que els resultats no són acceptables.
Maragall subratlla que 'ara sabem el que som'.
És la crua realitat, es veuen dades molt interessants i sorprenents a la vegada, però mentre el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu va fent proves en el model actual per veure si... Llegir més és eficient o no, generacions d’alumnes van passant per sobre d’un model ineficient i no acceptable agreujant cada vegada més la situació.
El més llastimós del cas, es que ja fa anys que es parla que el nivell dels nostres fills és molt baix. Ara ho tenen assegurat amb les proves a 6e de primària.
Alguns mestres fan vagues quan es... Llegir més proposa fer una hora més de classe. D’altres fan vagues en contra de les escoles concertades, que ara pel que es veu son les que treuen més bons resultats.
Com és que no hi hagi professionals de l’ensenyament que proposin fer vagues per exigir un model educatiu de més nivell que pugui potenciar l’aprenentatge i coneixements dels escolars ?
i despres els mestres dels nostres fills no paren de fer vagues! Menys queixar-se i més ensenyar a llegir i esciure!
Pau
Igualada
12 de juny 2009.19:16h
Aquestes dades realment són llastimoses però contraposan-me al Pere jo penso que no és que en l’escola concertada hi hagin més bons resultats, sinó que el fet de no haver-hi gran... Llegir més representació d’aquestes classes de les que es parla en l’article, de les quals en suspen un 40%, fa que els resultats siguin més alts.
I per cert Andreu no saps que els treballadors tenen el dret de fer vaga, i que a més als professors quan fan vaga sels hi desconta una bona part del sou? És a dir que segurament tenen un bon motiu per fer vaga.