Descoberta una nova espècie d'homínid fossilitzat als Hostalets

Des d'ahir dilluns, diversos mitjans nacionals com s'han fet ressò d'aquest nou descobriment als Hostalets de Pierola; una zona coneguda en el món de la paleontologia des de principis del segle XX per la presència de nombrosos jaciments d'animals fòssils.

El novembre del 2004, un altre fòssil, en Pau (Pierolapithecus catalaunicus), va ser presentat com un element clau en l'evolució humana. La prestigiosa revista Science va col·locar Catalunya en el mapa paleontològic mundial, gràcies a la troballa d'un fòssil de 13 milions d'anys, també als Hostalets de Pierola, que podria ser el nostre rebesavi.

En Lluc

Segons lamalla.cat, l'estudi d'un grup d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP-UAB) sobre les restes fòssils d'un gran simi, de fa 11,9 milions d'anys i trobats el 2004, apunten que l'origen de la família actual dels homínids estaria a l'Àrea Mediterrània. Les restes en què es basa la hipòtesi corresponen a les d'un mascle d'un nou gènere de primat ('Anoiapithecus brevirostris'), i a qui s'ha donat el nom col·loquial de Lluc.

Com informa el portal 3cat24.cat, els investigadors catalans han explicat que aquesta espècie de trets que estan a mig camí entre els homínids moderns i els primitius, com per exemple el seu rostre: l'os de la cara recuperat mostra que tenia el morro pla (com nosaltres), i per tant, és una espècie més propera que no pas les restes d'homínids trobades a Kènia, que es creia que eren les més emparentades amb els humans. En tot cas, els investigadors han volgut deixar clar que no és cap "baula perduda", però sí que els pot ajudar en la investigació de l'evolució dels homínids.

Les restes de Lluc, a més de les seves característiques modernes (una obertura nasal àmplia en la base o un paladar profund) presenta també caràcters primitius: esmalt dental gruixut o una mandíbula molt robusta, propis dels hominoides primitius del Miocè Mitjà d'Àfrica (afropitècids). Al costat d'aquesta barreja de trets, Lluc comparteix algunes característiques amb els únics keniapitecins que van sortir d'Àfrica i van colonitzar el Mediterrani: Kenyapitecus i Griphopithecus.

L'abocador de Can Mata

Aquest jaciment és actualment una zona de recerca de l'Institut Català de Paleontologia. L'any 2004 es va fer el descobriment més important, un crani i un esquelet parcials de "Pierolapithecus catalaunicus", una espècie de simi antropomòrfic, que va ser publicat a la prestigiosa revista "Science".