L'Anuari Econòmic veu la indústria com el sector clau per créixer de nou

La construcció és el forat negre de l’economia de l’Anoia. L’informe Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa, que es va presentar aquesta setmana a la Unió Empresarial, assenyala que el sector del totxo continua caient a la comarca i fa baixar el producte interior brut. Així, aquest sector va desplomar-se el 2013, un 7,54%, i junt al descens dels serveis (en una proporció més modesta, 0,72%) és el factor principal que el PIB comarcal caigués un 1%. Amb tot, es suavitza la tendència a la baixa. El 2012 el descens va ser de l’1,57%. La potència del sector primari, que creix un 7,33%, amb una indústria que repunta lleument, 0,12%, són les notes positives. L’autor de l’informe, Josep Oliver, catedràtic d’Economia Aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona, considera que la recuperació de l’Anoia fins el 2020 depèn en bona mesura de la “reindustrialització”. Caldrà contrarestar el descens inexorable de la construcció recuperant l’estructura industrial de finals dels 90.

El PIB anoienc segueix per dessota del català, que tampoc es recupera dels nombres negatius. I malgrat que la indústria s’estabilitza i creix un minso 0,12%, l’informe apunta que els afiliats al sector industrial van caure l’any passat un 3,19%. L’autor de l’Anuari creu que en els propers anys, però, hi haurà una creixent reindustrialització i relocalització i això permetrà que la indústria sigui el motor de l’economia anoienca.

En declaracions a Canal Taronja, Josep Oliver comentava que “si l’exterior es manté estable, l’any que ve el creixement serà clar. Es tardaran anys a refer els estralls de la crisi” i afegia que “l’Anoia, durant l’expansió, la construcció va tenir molta més importància que la resta de Catalunya” i quan va punxar la bombolla la caiguda va ser molt més important. Cal recordar, manté el catedràtic, que “en aquest període la indústria ja anava caient” però aquesta crisi quedava emmascarada pel creixement del totxo.

Entre 2007 i 2013 l’Anoia va perdre el 12% del PIB, remarca Oliver, molt més que Catalunya, 5%, o les Comarques Centrals, 7%, en aquest període. “La caiguda de la construcció va ser més intensa i la indústria seguia restant” apunta. La globalització va fer molt mal a les activitats clàssiques de l’Anoia, com el tèxtil. Ara és hora que l’Anoia adapti el seu teixit productiu: “no en tots els casos, el paper creix i el tèxtil també ho sembla”. Entén que cal que es reestructuri l’economia cap al sector industrial “és un dels punts forts que pot tenir, ara que ve la reindustrialització”.

Com a punts febles de l’Anoia per a fer front a la recuperació hi ha “la formació de la seva gent, que hauria de ser major i més especialitzada, i que en aquests moments provoca una emigració de talent”. Finalment, Oliver assenyala que “el 2013 la comarca va perdre població i això pot provocar un fort envelliment de la població d’aquí 10 o 15 anys. Només l’arribada de nova immigració aconseguirà resoldre la falta de mà d’obra que hi haurà d’aquí una dècada”.