Recta final dels primers treballs de consolidació i rehabilitació de la Igualadina Cotonera

L’edifici, que data de l’any 1.841, és la fàbrica d’estil manxesterià més antiga que es conserva a Catalunya i va ser declarada Bé d’Interès Local l’any 1.997 i Bé Cultural d’Interès Nacional el 2.006. Consta d’una gran nau central rectangular de cinc plantes, amb planta baixa, tres pisos i golfes, i amb grans finestres que permetien aprofitar al màxim de la llum natural per a la seva activitat industrial.

Aquests treballs, que hauran tingut una durada aproximada de deu mesos i que es preveu enllestir a final del present any, contemplen les accions imprescindibles per frenar el seu deteriorament i, segons destaca el regidor d’Urbanisme i Mobilitat, Jordi Pont, per “tornar a obrir aquest edifici a la ciutat, tot un símbol del nostre passat industrial tèxtil, de manera molt modesta i gradual”.

Concretament, s’han arranjat la teulada superior de la nau i les canals d’evacuació d’aigües pluvials per a eliminar les filtracions, s’han apuntalat sostres i estructures interiors, s’han consolidat i restaurat les seves quatre façanes, s’han assegurat cornises, finestres i altres elements exteriors perillosos, i s’estan arranjant també el pati, els accessos i part de la planta baixa per a poder-hi permetre a mig termini l’accés de persones i l’organització d’actes públics de manera controlada. També es posarà remei a mancances històriques com les connexions a la xarxa de clavegueram o al sistema de subministrament elèctric.

El consistori ja treballa actualment en la recerca de nous recursos i subvencions, tant públiques com privades, que puguin permetre seguir recuperant progressivament aquest espai emblemàtic per la capital de l’Anoia.

Estudi cromàtic i de materials per recuperar la imatge original

Part dels treballs inclosos en aquesta primera fase consistien a elaborar un estudi que determinés quins havien estat els colors originals de la fàbrica ara fa cent setanta anys i així poder recuperar-los en l’actualitat. La investigació va ser encarregada a una consultoria especialitzada en patrimoni, que ha extret i analitzat múltiples mostres, conjuntament amb el Departament de Cristal·lografia i Mineralogia de la Universitat de Barcelona. Pont explica que “una part molt important de la recuperació d’aquest patrimoni passa per identificar i reproduir, de la manera més fidel possible, quina era la seva estètica en el moment de la seva construcció”.

Després d’exhaustives anàlisis per a poder arribar als pigments originals després de nombroses modificacions patides al llarg de les dècades i la brutícia i els desperfectes acumulats, es va concloure que el color general que presentava l’edifici a mitjan segle XIX era el mangra, una tonalitat del vermell, mentre que els emmarcaments de les finestres i les línies horitzontals que decoraven la façana entre pis i pis eren marrons. A partir de les restes de pintura obtingudes i, un cop fetes les comparacions amb les cartes de colors existents avui dia, es van proposar els dos colors més similars als originals, que han estat els que finalment s’han aplicat a les parets exteriors de l’edifici.

A banda de fer recomanacions relatives als pigments, l’estudi també ha analitzat els elements amb els quals es van fer els arrebossats originals de les façanes, fet que ha permès aplicar uns nous arrebossats fidels als originals i que, a més, aquests s’adherissin correctament a la base ja existent en les parets exteriors.