Més de 300 treballadors de Biosca Riera, Torradas i Vives Vidal es manifesten a Igualada per defensar l’ocupació tèxtil

El mes de març també està sent negre per a l’economia i el sector tèxtil de la comarca. Els treballadors de Biosca Riera fa dies que protesten per un ERO que en cas d’aprovar-se suposaria l’extinció de 92 llocs de treball d’una plantilla de 159; dilluns passat, Vives Vidal va presentar dos expedients de regulació per 74 persones; també coneixíem que Torradas està pendent de tancar definitivament amb 30 treballadors; i a principis de mes, Indústries Valls va sol·licitar un ERO temporal per 84 empleats. Els treballadors d’aquestes tres primeres empreses van sortir junts al carrer, divendres passat, per denunciar la seva situació.

Els manifestants de Vives Vidal, Torradas i Biosca Riera van sortir de punts diferents, la plaça de la Bomba i l’avinguda Barcelona amb el carrer Lleida respectivament, però es van trobar al mercat de La Masuca. A un quart de set van sortir en direcció a la rambla, la plaça de la Creu i la plaça de l’Ajuntament.

Amb l’ajut de xiulets, pancartes i banderes els treballadors van fer-se notar entre els vianants, cridant consignes com: “treball sí, atur no!”, “no als acomiadaments!”, “Ayamí escolta, l’Anoia està en lluita!”, o bé, dedicat als botiguers, “si nosaltres parem, vosaltres també!” La Iolanda, propietària de la nova botiga de roba infantil Xics (la Rambla, 25) s’ho mirava preocupada. Ella va tancar una empresa de gènere de punt per la creixent competència asiàtica. “Aquí, si se’n va la gent perquè no té feina ni diners, tampoc comprarà a la botiga. És una roda”.

Aymamí: “És una situació molt complexa, perquè nosaltres patim dues crisis alhora”

En arribar a l’Ajuntament, els representants sindicals i dels dos comitès d’empresa van parlar poc més de mitja hora amb l’alcalde d’Igualada. Jordi Aymamí, en ser preguntat sobre què està fent l’administració local, va respondre que “l’ajuntament està fent tots els esforços possibles, com el Pla Director [de la Conca d’Òdena] encaminat a crear riquesa de nou”.

Alhora, l’alcalde d’Igualada va afirmar que “els instruments al seu abast són limitats i que la corresponsabilitat entre institucions i actors socials ha d’existir”. Aymamí també va mostrar la seva preocupació per un context econòmic general molt complexa; una crisi doble a l’Anoia, arran de la delicada situació prèvia de la que ja venia el tèxtil.

Les causes d’aquest seguit de mesures coincideixen força, segons les empreses: la necessitat d’ajustar l’oferta a una demanda decreixent per la crisi econòmica, i l’adequació a models productius externalitzats en el marc de la liberalització comercial mundial. Assenyalen que aquests ajustaments són imprescindibles per sobreviure i poder afrontar el futur amb garanties.

Per als sindicats però, certs acomiadaments i expedients no responen a aquestes necessitats, sinó més aviat “a l’avarícia de propietaris que encara volen més beneficis dels que ja tenen mitjançant l’externalització”, en paraules del secretari del sector tèxtil de la UGT de Catalunya, Juan Martín. Ell mateix va reivindicar que “no s’oposen a que les empreses externalitzin la producció, sinó al fet que no es recol·loquin els treballadors en altres processos com la distribució”.

Manuel López, secretari general del sector tèxtil de CCOO a l’Anoia, va explicar que, tot i que les empreses Estalina i Ebora (filials de Vivesa), així com Torradas encara no han presentat formalment els expedients, sí que han comunicat als seus treballadors que aquestes mesures són imminents. En cas d’aprovar-se aquests casos, junt amb el de Biosca Riera, representarien la pèrdua de prop de 200 llocs de treball.

Aymamí va destacar que “els responsables de treball estan sent més estrictes que en el passat”, i “els representants institucionals no acceptarem expedients de regulació no justificats”. Però López es va mostrar escèptic, perquè “les consignes són sobretot de mantenir les empreses, més que no pas els llocs de treball”. Ell mateix va parlar també d’expedients preventius, en què les empreses aprofiten l’actual situació de crisi per realitzar reformes conflictives.

Una situació encara més crítica per a l’Anoia

El mes de març també està sent negre per a l’economia i el sector tèxtil de la comarca. L'Anoia es manté com una de les comarques amb més atur de Catalunya, amb un índex de gairebé el 20%, i tothom vol saber quan es tocarà fons per poder recuperar-se. A més, a finals de febrer els sindicats van alertar del risc d'una fractura social a la comarca quan s'acabin el subsidis d'atur.

Cal destacar que la protesta d’ahir va tenir tanta o més assistència que la manifestació genèrica del novembre de l’any passat, organitzada pels dos mateixos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, per defensar l’ocupació a l’Anoia.

Jordi Gabarró