El BCE baixa tipus però no calma els mercats

El protagonista de la setmana va ser el BCE que va baixar els tipus un quart de punt deixant-lo en el 0.75% que suposa un nivell històricament baix. Malgrat tot, aquesta rebaixa ja estava descomptada pel mercat i, el que va tenir més repercussió, van ser les declaracions posteriors de Mario Draghi, on descartava cap intervenció extraordinària així com tampoc veia convenient comprar deute perifèric en el mercat secundari.

Seguint amb les distintes divergències de parer que s’estan veient a Europa alhora de gestionar aquesta crisi financera vam poder veure com tant Holanda com Finlàndia van mostrar les seves reticències a que l'ESM realitzi compres de deute sobirà en el mercat secundari. No obstant això, si cal es podria aprovar malgrat l'oposició d'aquests països, que suposen el 5.7% i el 1.8% del capital subscrit del ESM, respectivament.

També hi van haver rebaixes de tipus a la Xina, en aquest cas inesperades, el Banc Central va rebaixar el tipus dels préstecs en 31 punts bàsics, al 6%, i el tipus de dipòsit en 25 punts bàsics al 3%. Alhora el PMI xinès va retrocedir fins 50.2 des de 50.4, renovant els dubtes sobre una possible desacceleració de l'economia xinesa.

Als Estats Units l'ISM manufacturer es va situar per sota de 50, nivell que es considera frontera entre expansió i contracció econòmica. És la primera vegada que aquest indicador es mostra per sota d'aquesta línia des de juliol de 2009.

Al llarg de la setmana coneixerem diferent dades d'IPC i producció industrial a la zona euro (la setmana passada vam tenir dades millor del que s'esperava en aquest indicador a Alemanya i Espanya), així com la reunió de l'Eurogrup el dilluns, i als Estats Units tindrem les dades d'ocupació (després de la feble dada de creació d'ocupació de la setmana passada) i la Confiança de la Universitat de Michigan. També estarem a l’inici de la temporada de presentació de resultats empresarials, com sempre serà Alcoa qui donarà el tret de sortida.