Democràcia versus mercats

El protagonisme de la setmana es va centrar en el senyor Mario Draghi. En la seva compareixença posterior a la reunió del BCE va comentar que les mesures d'injecció de liquiditat no podien ser eternes i que havien de ser els governs els que prenguessin el relleu.

Uns governs entestats en mesures d'austeritat i de retallades. Control de despesa en l’estament públic i reducció dels preus de producció en el sector privat. Mesures que afecten al costat de l'oferta però no estimulen el costat de la demanda.

Hi pot haver creixement ergo creació d'ocupació amb austeritat i sense estímuls de demanda? En la història econòmica del capitalisme encara no s'ha produït aquest fet. El precedent més rellevant va ser la solució que es va adoptar als Estats Units per sortir de la crisi del 29, el conegut New Deal. El New Deal, ideat per Keynes i aplicat per Roosevelt, va buscar un estímul en la demanda per solucionar la crisi, augment de la despesa pública, creació d'ocupació, etc ...

Aquests dos corrents de pensament econòmic tornen a xocar aquests dies defensant les seves teories per sortir de la crisi europea. Alguns polítics ja comencen a parlar tímidament de ser menys contundents en les retallades i fomentar més les polítiques de demanda. És cert que el sector públic pot crear ineficiències que han de ser corregides, però també cal tenir en compte que pot servir d'instrument per reactivar l'economia.

Mentrestant els europeus parlen a les urnes i castiguen els líders 'pro retallades'. Sarkozy ha perdut la presidència francesa. Grècia ha quedat en una situació molt delicada amb l'esquerra radical com a segon partit en vots i Merkel, que aquest cap de setmana ha perdut un land en unes eleccions regionals.

Amb aquest 'escac' de les urnes, hem d'estar atents als discursos i declaracions que poden venir tant d'Alemanya com del BCE, sense oblidar que el major soci del BCE precisament és el Bundesbank alemany. Veurem que passa....