La persuasió, la dissuasió que fins ara duien a terme els exèrcits del món, ara la duen a terme els mitjans de comunicació - Ramon Barnils
divendres, 25 juliol de 2014 | 20:15h | Troba'ns a Facebook Segueix-nos a Twitter
entrevista

'Per a mi era important trobar el meu propi espai en aquesta gran família de músics'

Parlem amb Arianna Savall, arpista, soprano i compositora
dimecres, 16 juny 2010. 03.00h
Arianna Savall, soprano i arpista reconeguda internacionalment, filla del músic igualadí Jordi Savall i de la cantant Montserrat Figueres, va tocar el passat dissabte a l'Escola Pia d'Igualada en el marc del cicle de Serenates d'Estiu organitzat per les Joventuts Musicals d'Igualada. A cavall entre Barcelona i Suïssa, Arianna Savall ens explica el valor de la seva vocació, els pros i contres d'haver nascut en una família dedicada a la música, i ens descriu les emocions que va sentir en tocar a Igualada, la ciutat de la seva família i dels seus amics.

Has 'respirat' la música des de ben petita. Això ha marcat molt el fet que t'hi hagis dedicat?
Evidentment, la música sempre ha estat molt present a casa i els pares ens l'han transmès a mi i al meu germà amb molt d'amor i respecte. Tot i això, mai ens han forçat a dedicar-nos-hi i mai han volgut ser els nostres professors, pensaven que això ens crearia rebuig. Com que sempre he viscut envoltada de música, necessitava saber si realment m'hi volia dedicar professionalment, per això vaig anar a la universitat, vaig estudiar dos anys d'arqueologia i llavors vaig adonar-me que l'opció de dedicar-me a la música sortia de mi; m'hi vaig bolcar completament.

Com és una vida dedicada a la música?
De ben petita els pares marxaven de gira, i sempre marxaven els dos junts. Això és dur per a dos nens petits com érem el meu germà i jo. Quan podíem —en èpoques que no teníem classe— els acompanyàvem, però no sempre era possible. Ara sé que viure de la música és molt bonic però demana molta disciplina i molta entrega.

Amb uns pares tan reconeguts en el món musical, és difícil ser 'la filla de... '?
Al principi notes un pes, sents una pressió i veus que el públic t'exigeix més pel fet de ser filla d'uns músics reconeguts, sobretot tenint en compte que jo també he fet música antiga com ells. Però mica en mica, també he anat fent coses més personals: Barreges entre música antiga i música moderna, com el que vaig fer dissabte a Igualada. Per a mi era molt important trobar el meu propi espai en aquesta gran família de músics. He tocat 10 anys amb el grup dels meus pares però al 2008 me'n vaig separar, va ser una decisió difícil i dolorosa però ara estic molt orgullosa d'Hirundo Maris, el grup que tinc juntament amb Petter U. Johansen.

Per què 'Hirundo Maris'?
Hirundo Maris és l'oreneta del mar, immigra des dels mars de Noruega fins el Delta de l'Ebre, i representa tant nostra vida, plena de viatges i desplaçaments, com l'essència de la nostra obra, fruit d'un diàleg entre el nord i el sud. Petter Johansen és danès i un dia ens vam adonar que entre les cançons tradicionals daneses i les catalanes hi havia moltes connexions, ambdues evoquen la melancolia i tracten temes mariners.

Peiwoh, que vas interpretar a Igualada, es caracteritza per...
En aquest disc combinem instruments antics amb instruments moderns,sonoritats del sud amb sonoritats del nord. Peiwoh també es caracteritza per tenir una gran part d'improvisació, com es fa en el jazz, i sobretot jo diria que és una música experimental ja que faig música de creació pròpia a través d'arpes antigues. Les arpes barroca , celta i gòtica tenen possibilitats modernes molt interessants. Jo diria que és un disc de cantautora i amb una barreja de músiques del món, però costa molt posar-hi una etiqueta.

Què significa Peiwoh?
Peiwoh és el nom d'un mag que segons una llegenda oriental  va crear l'arpa. L'origen d'aquest instrument es vincula a Orient, concretament a Xina i Mesopotàmia. En aquest disc, vull fer un homenatge a l'arpa i per això li vaig posar aquest nom.

L'arpa és un instrument poc corrent...
La veritat és que sí, a Catalunya devem ser molt pocs arpistes. És curiós perquè fins l'època barroca l'arpa es tocava moltíssim, però al S. XVIII hi va haver un gran descens. La veritat és que hi ha música preciosa per a arpa i ara vull recuperar-la perquè la gran majoria de peces són desconegudes.

A part de tocar l'arpa, també ets cantant i compositora, en quina de les tres facetes ets sents més còmode?
Les tres m'agraden molt però el que faig més és cantar i tocar l'arpa, interpreto música d'altres compositors. Per mi és important la vessant de creació però no m'hi puc dedicar tant ja que la majoria de vegades em reclamen per interpretar.

Creus que a Igualada hi ha una bona cultura musical?
Realment jo no he viscut mai a Igualada però hi tinc molta família i bons amics i, pel que sé, crec que hi ha bones iniciatives. Jo, personalment estic molt agraïda a Maria Enrich i a les Joventuts Musicals d'Igualada per haver-me donat l'oportunitat de venir a la ciutat i per tocar en un lloc tan emotiu per a mi com a l'Escola Pia, ja que és aquí on el meu pare va aprendre a cantar en el si d'una coral infantil. A més a més, el claustre de l'Escola Pia és un lloc preciós que lliga perfectament amb el meu estil de música.

Per què molts músics heu d'emigrar?
Aquí, a Catalunya i Espanya, hi ha molt bona voluntat i moltes persones que estan treballant dur perquè la música estigui més integrada en la vida, però molta gent encara veu la música clàssica com un consum d'art molt elitista. Aquesta idea és totalment errònia i equivocada ja que qualsevol concert de rock és molt més car que un concert meu o dels meus pares. La manca d'aquesta cultura és el que fa que molts músics com els meus pares o jo mateixa haguem hagut de marxar per poder-nos dedicar i viure de la música.

Arianna Savall Arianna Savall

L'Arianna amb Petter U. Johansen L'Arianna amb Petter U. Johansen


Etiquetes
etiqueta arianna savall, jordi savall, montserrat figueres, arpa, música


Lectures 4613 lectures   comentari Un comentari   Enviar Enviar   Imprimir Imprimir  

publicitat



comentaris
1 - Laura
Igualada
24 octubre 2011, 23.16 h

Tinc una cosineta que es molt gran (L)




5 !10 !20 !Tots
1




comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.


La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

actualitat
publicitat

Laura Orgué. Toni Bou i Ton Baliu. Camp de Treball Urbà. Un iglú per explicar el país que volem . La Veu de l' Anoia. J. Vilaseca, l'empresa més antiga. La mare de totes les rotondes. Fred en ple estiu. Tram d'autovia lamentable.

      LLUMS a  ... Laura Orgué El diari L'Esportiu (18.7.14) publica un elogiós article titulat ”Laura Orgué, la tot terreny” arran de les últimes i importants  victòries de la igualadina ... Llegir més


Comentaris  
Enviar   Imprimir

Mercè Badal
Una mica al cor es fica

Deures d'estiu

 L’escola ha tancat les paradetes. De portes endins, els mestres trafiquen i feinegen esborrant petjades viscudes i embolicant amb cintes de colors proeses futures. Acaba un juliol de piscines i companyonia ... Llegir més


Comentaris  
Enviar   Imprimir


publicitat
agenda
DePellSensible: Feliu Formosa per ell mateix Igualada
dissabte, 26 juliol. 20.00h

DePellSensible: Poetes i poetesses d’Igualada Igualada
dissabte, 30 agost. 16.00h

publicitat

publicitat
enquesta
Tens intenció de comprar a les botigues d'Igualada durant les rebaixes?











Vots 174 vots   Comentaris 9 comentaris
blocs
Obre't el teu propi blog




© anoiadiari.cat, 2014 | qui som | crèdits | avís legal | publicitat | guia comercial | contactar | enllaça'ns