'Per a mi la política no era un contracte indefinit, sinó un període transitori'

Dues legislatures com a diputada. Com vas decidir fer el pas des de l'interès per la política a dedicar-t'hi?
A les llistes municipals hi he col·laborat des que tinc edat per votar... Al Parlament hi vaig entrar el 2003, perquè aleshores vaig considerar que era una oportunitat immillorable per treballar pel país des de primera línia. Durant aquestes dues legislatures he comprovat que, en efecte, és un honor representar els ciutadans a la màxima institució del país. Estic molt satisfeta del balanç global, de la feina que he pogut fer, i també perquè he estat una espectadora privilegiada del debat polític intens que hi ha hagut en aquest país els darrers anys.

Fins el 2003, amb els governs monocolors de CiU, hi havia hagut un cert estancament de la política catalana; en canvi en les dues últimes legislatures hi hagut debats polítics molt importants, com el de l’Estatut, que ha acabat essent un intent fallit i que ens ha permès decretar en certa manera la fi de l’autonomisme.

I en relació amb l'Anoia, hi ha hagut canvis?
Sí, hem pogut fer un tomb molt important en relació amb la inversió que el govern de la Generalitat fa a la comarca. Quan vaig arribar, el 2003, la comarca tenia una sensació d’abandonament per part de la Generalitat, i no només era una sensació subjectiva, sinó que hi havia una inversió mínima. En set anys, hem passat d’invertir 28 milions d’euros a la comarca el 2003 a 50 milions el 2010 (de 280 € per habitant a 430 € per habitant).

Hem pogut viure aquest canvi d’actitud del govern respecte del territori, i no només en la inversió, sinó en projectes tan importants com el futur aeroport corporatiu, el Parc Motor, l’outlet, la llei de barris -de la qual n’han pogut gaudir sis municipis-, en les ajudes a les empreses per mantenir els llocs de treball... Ha estat una etapa políticament mot complicada per la crisi, i és evident que la Generalitat no pot resoldre la crisi, ni tampoc la crisi a l’Anoia, però pot fer molt per pal·liar-ne els efectes.

Defensar el territori des del Parlament és complicat? Hi ha molta 'competència'?
Sí, sí, els diputats són representants territorials i, per tant, a l’hora de fer pressupostos i en els debats, porten al ple del Parlament la problemàtica que afecta la seva comarca. Jo he pogut parlar de la crisi del tèxtil, de la situació d’atur, del soterrament de la via del tren... per tant he tingut l’oportunitat de plantejar problemes de l’Anoia al ple del Parlament. I per això és molt important que el territori estigui ben representat. Un Parlament amb només diputats de l’àrea metropolitana perdria el seu sentit.

També he de dir que és una llàstima que a vegades les sigles del partit ens impedeixin anar junts colze a colze amb els diputats d’una mateixa comarca. No ha estat el meu cas, perquè he coincidit amb una diputada anoienca del PSC i com a partits que formem part de govern hem pogut treballar conjuntament, però sí que ho he vist en d’altres comarques. La defensa de les sigles per davant dels interessos dels ciutadans és una de les coses que s’hauria de resoldre, perquè contribueix al desprestigi de la política.

Podríem dir que ets una 'diputada 2.0'. Poden contribuir les noves tecnologies a tornar a interessar la gent en la política?
Sí, em vaig posar a les 2.0 amb un cert escepticisme, ho confesso, però he constatat que és una manera molt ràpida, directa i senzilla d’entrar en contacte amb els ciutadans. Perquè un problema que tenim els representants polítics és la manca de comunicació amb la ciutadania, sobretot durant els quatre anys que dura la legislatura. Les eines 2.0 ens permeten saber a temps real què amoïna la gent, què opina sobre determinades decisions i poder respondre’ls, i això és molt enriquidor. Parlem molt de regeneració política però en posem pocs exemples concrets, i aquest n’és un. Els ciutadans que hi han entrat, que utilitzen les eines 2.0 ens agraeixen que ho fem i nosaltres també els agraïm que ens segueixin, perquè és una bona manera d’explicar-nos. El missatge és directe, sense intermediaris.

Si parlem de territoris, un dels grans debats és la Llei de Vegueries. ..
La Llei de Vegueries ha estat una tossuderia d’ERC, que fa molts anys que ho reclama per posar fi a les províncies, que és una divisió pròpiament espanyola. Per tossuderia hem aconseguit impulsar la Llei de Vegueries des del Govern, i no ha estat fàcil perquè ha costat convèncer el PSC i CIU s’hi segueix oposant encara ara -de fet va presentar una esmena a la totalitat. Per tant, ens hem sentit una mica sols en aquesta batalla però no hem abandonat. I si tot va bé, el mes de juliol, abans que s’acabi la legislatura, podrem aprovar la Llei.

I el Penedès?
La Llei que s’aprovarà no l’inclou d’entrada, però sí que contempla, i aquesta va ser una lluita d’Esquerra, quines condicions s’han de complir per crear una nova vegueria, i aquestes condicions el Penedès les compleix perfectament.

I per què no crear aquesta vegueria ja d'entrada?
En primer lloc perquè el Penedès va més endarrerit que les altres vegueries, que ja fa temps que funcionen com a tal i tenen un àmbit funcional propi. I en segon lloc, perquè no hi havia consens polític suficient: el PSC s’hi ha oposat i CIU diu que està a favor del Penedès però en contra de la Llei de Vegueries... No hi ha hagut prou complicitat política. Però a Esquerra estem convençuts que la vegueria del Penedès és possible; l’endemà de l’aprovació de la Llei començarem a treballar perquè s’iniciïn els tràmits per crear-la.

Un altre tema estrella: l’Estatut. Hi haurà sentència?
Penso que és probable que hi hagi sentència, i el que farà és constatar que tenim un problema democràtic amb l‘Estat espanyol, hi ha un xoc. És incomprensible i inconcebible que un Tribunal Constitucional absolutament desprestigiat pugui dictaminar que la voluntat del poble de Catalunya, voluntat democràticament expressada a les urnes, no cap dins la llei. Això és inconcebible, no hi ha precedents d’un cas així.

Per tant, el que haurem de fer és tenir una reacció de dignitat com a poble i això implica unitat de totes les forces catalanes per defensar la voluntat dels ciutadans, i implica fer un pas endavant. Molta gent s’ha adonat amb tot aquest procés que hem arribat a la fi de l’autonomisme: aquest Estatut era el màxim competencial que estava disposat a donar-nos l’Estat espanyol, ja el van retallar en el seu pas pel Congrés i ara l’acabaran de retallar al Tribunal Constitucional.

En temes de finançament també hem arribat al topall, perquè després de molt temps de negociar-ho vam assolir un acord de finançament que com a màxim redueix un terç el dèficit fiscal, però més que això no ens ho donaran... Per tant, si no ens donen més competències i no ens donen més finançament, està clar que l’autonomisme està esgotat, ha arribat a la seva fi. Hem de fer un pas endavant, i cada vegada hi ha més gent en aquest país —ho diuen les enquestes— que pensa que aquest pas endavant ha de ser cap a la independència. Prova d’això es tota l’onada de referèndums organitzats des de la societat civil. I el que no podem fer des dels estaments polítics és fer veure que això no està passant. La propera legislatura serà la legislatura del referèndum, i tots els partits s’hauran de posicionar sobre aquesta qüestió. Esquerra ja ho ha fet donant suport al referèndum.

Com has pres la decisió de no tornar-te a presentar a les llistes del Parlament?
De fet en la primera entrevista que vaig fer quan vaig ser diputada ja ho vaig explicar: per a mi la política no era un contracte indefinit, sinó un període transitori, que s’havia d’acabar per després retornar a la carrera professional. Per tant seria incoherent que després de dues legislatures no plegués. Penso que hi ha d’haver, en els càrrecs institucionals, molta més rotació que la que hi ha: dues legislatures són suficients per fer-se càrrec de la situació, aprendre, deixar-hi la pell... però després és bo que hi hagi una renovació de cares.

Ha estat una decisió difícil. Deixar la política costa perquè és una feina que ‘enganxa’ molt: demana dedicació exclusiva durant aquests anys, absorbeix i sempre tens la sensació que no has acabat mai d’enllestir la feina. És apassionant però també comporta fer renúncies a projectes personals i professionals.

A l’Anoia afortunadament estem en una bona situació com a partit: 12 alcaldes, més de 70 regidors, som al govern del Consell Comarcal... tenim molta gent que pot representar molt bé la comarca i em sembla coherent i just que hi hagi aquesta rotació.

Es parla ja de qui podria ser aquest representant?
Les persones que aniran a la llista les decidirà l’assemblea dels militants a l’Anoia; encara és aviat, però estic molt tranquil·la perquè hi ha moltes persones preparades per fer aquesta feina, i confio que l’Anoia estarà mot ben representada. I, encara que això sempre depèn dels resultats electorals, treballarem perquè el representant de la comarca vagi en un lloc de la llista amb possibilitats de ser escollit.

Com s'han pres la teva decisió des del partit?
Estic molt agraïda amb Esquerra perquè m’ha donat l’oportunitat de viure aquestes dues legislatures des del Parlament, han confiat amb mi i els agraeixo que volguessin continuar comptant amb mi. Seguiré treballant per Esquerra i continuaré formant part, si així ho volen, de la secció local i comarcal, perquè penso que ERC és la millor eina per construir un Estat propi i estic convençuda que les eleccions ens aniran molt millor del que diuen les enquestes. Si prenc aquesta decisió no és pas perquè no cregui en el projecte d’ERC, al contrari, la prenc per la manera que tinc d’entendre la dedicació política. Els polítics hem de tenir sempre ben present que som efímers i és bo que sigui així. Des del partit ho han entès.

A nivell local, també es rumorejava que encapçalaries la llista...
Ha corregut aquest rumor, però l’he desmentit sempre. A Igualada les properes eleccions seran importants perquè sacsejaran el panorama polític: el projecte de l’Entesa està esgotat i ja no compta amb la complicitat de la ciutadania; prova d’això són les situacions complicades que ha hagut d’afrontar l’Ajuntament els darrers temps, com les zones blaves o el POUM, i que ha governat amb l’únic suport del PP. ERC, en canvi, té un projecte de ciutat, il·lusionador, molt treballat, sòlid, fet en equip i farem tot el possible per fer-lo realitat a Igualada. Sigui qui sigui el candidat d’Esquerra -tant si Joan Torras opta per repetir o bé és alguna altra persona-, tindrà el meu suport per tirar endavant aquest projecte.

I, pel que fa al futur professional?
La dedicació política fa que hagis d’ajornar molts projectes personals i professionals, i ara el que faré és reprendre’ls. No he descartat anar un temps a l’estranger a acabar una etapa formativa, i tinc molts projectes al cap...