‘Enfadar-se només és responsabilitat d’un mateix’

Va ser dels primers budistes de Catalunya
L'any 1979 vaig assabentar-me que necessitaven voluntaris a Escòcia per construir un temple tibetà i hi vaig anar. Era el meu primer contacte amb el budisme i m'hi vaig quedar un any. Allà vaig conèixer gent de Barcelona amb les mateixes inquietuds i vam tenir la idea de crear el primer centre budista a Barcelona. Va ser a Escòcia on vaig començar a plantejar-me el tema de fer-me monjo. M'agradava la seva forma de comportar-se, de viure, de ser.

Com va decidir-se?
És una decisió molt important, per tota la vida, i ho vaig estar reflexionant molt. És una decisió molt seriosa i els lames tibetans han tingut alguna decepció, de persones que al cap d'uns anys se n'han desdit, i per tant ells també s'ho pensen molt abans de donar-te el consentiment, posen bastants traves. Els vots com a novici els vaig agafar l'any 2000 i després de 3 anys de prova vaig fer l'ordenació completa.

És deixeble de Dalai Lama
Sí. Em va ordenar el Dalai Lama. Vaig anar a la Índia, que és on està exiliat, i per tant en sóc deixeble. De fet és bastant complicat ser-ne ja que només ho fa un cop l'any i només ordena 100 monjos, en aquest sentit has d'anar bastant recomanat i que siguin bones referències. Allà m’hi vaig quedar una temporada, aprenent del Dalai Lama, i sobretot meditant.

Què és la meditació?
Meditar és tenir, de manera voluntària i a consciència, la ment enfocada cap a una sola cosa, una que escullis. És el contrari de la distracció. Entrenar la ment per aconseguir que estigui estable, concentrada en el que vol pensar en aquell moment durant l’estona que es vulgui. L’objecte amb el qual es pensa ha de ser virtuós, com l’amor i la compassió, que són elements , qualitats positives que al pensar-hi les enriqueixes, les fas créixer, i les bones qualitats són bones per la ment i pel cos.

Amb quin objectiu?
La finalitat última és trobar la felicitat que tots, de forma instintiva anhelem. Fem bastants coses sense pensar i després en venen les conseqüències, per exemple alts i baixades anímiques, d’humor. Enfadar-se només és responsabilitat d’un mateix. Si ho controles tens una vida més harmoniosa, no ens hem de deixar anar per les emocions pertorbadores.

És tenir un control sobre les emocions?
Depenent de la capacitat de control de l’enuig, la gent té més o menys capacitat per estimar, per trobar un moment de pau. La gent que s’enfada per tot té un tarannà concert que a més els fa poc agradables a la gent del seu entorn. Controlar-ho et permet estar millor amb tu mateix i per tant estar millor amb els altres. Els nostres actes depenen de com podem concentrar-nos amb el què realment ens fa bé.

Per tant no hi ha persones dolentes?
No. L’egoisme, l’egocentrisme, són taques que s’han produït per alguna raó, alguna emoció pertorbadora causada per alguna cosa que has fet o que t’ha passat. En essència tots som iguals, per tant no hi ha persones dolentes, tots volem ser feliços però et pots equivocar de mètode, i enlloc de buscar la teva felicitat en la felicitat dels altres, que seria el camí de la meditació, si som egoistes potser la nostra felicitat ens requerirà que els altres pateixin. Per això cal el control, per poder frenar les emocions pertorbadores que poden induir aquest error.

Meditar sol o en companyia, com la sessió que ha fet a Igualada?
De totes dues maneres està bé. Sol pots estar molt a gust i evitar distraccions, però no sempre tens bones meditacions, per si no estàs massa content, ni optimista. Si medites amb grup, encara que no tinguis un bon dia, l’energia que es crea amb els altres, l’energia conjunta, ajuda a inspirar-se en els altres a l’hora de meditar. La vibració positiva de l’entorn pot ajudar en els obstacles que puguin sorgir mentre medites, males qualitats, energia negativa...

Cada vegada hi ha més gent partidària de les filosofies orientals
El món està canviant, hi ha molta gent que no vol seguir els camins marcats des de sempre, busquen alters maneres de fer les coses, fer-les més ben fetes. Crec que hi ha una transformació de la humanitat, que busca una millora sobre els mals dels nsotres avantpassats.

Perquè va purificar l’Escorxador?
Vaig creure-ho convenient, ja que hi havíem de fer una meditació i és un espai que mai s’havia utilitzat per això. Calia carregar-ho d’una altra energia, ja que la que hi havia hagut sempre no era massa positiva. S’hi havien matat animals, era un lloc de sofriment, s’acabava amb les vides d’éssers vius. De fet sóc vegetarià i estic ben viu, no es necessita la carn dels animals per viure. Ara, a l?Escorxador, que per cert crec que hauríeu de canviar-li el nom, hi han d’anar activitats lúdiques, creatives, que serveixen per engrandir l’esperit, calia començar una nova etapa.

Què hem de tenir present?
La llei de l’acció-causa-efecte. Tot el que fem té un resultat, encara que sigui a llarg termini. Segur que si veiéssim el resultat del que fem de manera immediata deixaríem de fer moltes coses. Una llavor de poma fa un pomer, una llavor dolenta, una mala acció, només portarà problemes. El que cal és deixar les males accions i aprofitar les bones. Si tenim consciència del que pensem, si sabem prèviament que és nociu, ho descartarem i no portarem a terme accions negatives. Cal tenir autocontrol de la pròpia ment i quan una emoció pertorbadora es comença a manifestar cal frenar-la i eliminar-la. Una ment controlada és felicitat, una de descontrolada és sofriment.