A mesura que la societat civil igualadina va coneixent el nou pla de millora urbana, va apareixent la sensació de que una mala estrugança plana sobre els nostres caps. Ens freguem els ulls, ens rasquem el cap i diem: Pot ser?
Pot ser que un treballador municipal digui a uns quants afectats que les propietats comprades amb una vida d’esforç i treball, ara queden afectades pel POUM i el seu preu és zero, ja que ningú les voldrà comprar?
Un administrador d’empresa comença a pensar: ‘Cap entitat financera em donarà un crèdit posant com a garantia aquesta propietat’ i segueix pensant, ‘si els meus proveïdors se n’assabenten em poden arribar a exigir un pagament per avançat de les mercaderies i encara més, si s’assabenten els meus clients començaran a buscar altres proveïdors. Els plans que tenia de fer una nova empresa al polígon ja no són possibles i tot plegat em portarà a fer fallida’.
En lloc de crear nous llocs de treball anem cap a la desaparició dels llocs de treball que queden actualment a la indústria igualadina, convertint la nostra ciutat en un cementiri d’empreses tancades. Vindrà algun emprenedor de fora veient com es tracten en aquesta ciutat als emprenedors?
Pot ser que el POUM contempli la creació d’uns 7.000 nous habitatges quan actualment encara tenim uns 2.000 habitatges acabats que no es poden vendre? Per realitzar el POUM es preveu enfonsar petits habitatges i la compensació prevista no permetrà en cap cas adquirir-ne un altre, ni semblant, ni més petit.
El gran problema avui a la comarca és la creació de nous llocs de treball i no la falta d’habitatges. Som una de les comarques amb l’ índex d’aturats més alt de Catalunya, i el POUM ajudarà a empitjorar la situació.
Pot ser que la tossuderia d’uns quants polítics per portar a terme un ‘gran’ projecte, poc reflexionat i gens consensuat, els impedeixi rectificar un error? ...diuen que rectificar és de savis.
La llista dels ‘pot ser?’ és molt més llarga, però crec que ja és suficient per veure que el camí dels disbarats ja va massa enllà i amenaça coses molt greus, que no podem tolerar. Hem de dir PROU, PROU i PROU. És necessari que els ciutadans ens fem sentir per dir al nostre Ajuntament que no volem aquest projecte tal i com ens ha estat presentat, i que cal una important rectificació.
Entre tots hem d’aconseguir que ens presentin projectes il·lusionants per tots els igualadins, que els projectes es facin ben fets, amb professionalitat, tocant de peus a terra, escoltant i preguntant als implicats, i buscant el bé de tots els ciutadans.
Ens hem de fixar com a objectiu que aquest malson que és avui el POUM es converteixi en una oportunitat que doni esperança a tots els igualadins.

Te rao Sr. Pintó,quina mena d'Ajuntament es aquest?, fins cuan em de callar?
El POUM farà perdre uns 800 llocs de treball a Igualada. Farà tancar les adoberies que queden.
Una gran decisió de l'Aymamí, Pàmies, Riba i Calbó.
Els de l'Entesa x Igualada són una colla d'especuladors, no n'hem tingut prou ? Diuen que Igualada necessita llocs de treball que aportin valor afegit i ells continuen amb les idees retrògrades que ens han dut a la crisi actual, d'on no n'hi ha no en pot rajar.
Miquel, totalment d'acord amb el que exposes.
Estem governats per una colla de pocasoltes, que fan i desfan a la seva conveniència. A la vista està; POUM, contribucions especials, ja no us recordeu de les del carrer del Rec?, Infinit i d'altres disbarats,...
Algú a escoltat al sr Pàmies i al sr Pagés explicar el POUM? Algú ha tret l'aigua clara? tret de confirmar que ens prenen el pèl.
El pla no està mal pensat si es considera l'estratègia que fins ara ha funcionat i que la gent ha acceptat: la cosntrucció com a base de la nostra economia. Els polítics, com la majoria, van pujar al carro d'aquest model i no saben com baixar-ne perquè no se'ls ocorreix res més per treure duros a quatre pessetes. Aquest POUM es va idear amb aquestes premises, com també ho va ser el polèmic pla director urbanístic de la Conca o ho és el POUM que fan a Òdena. Si fins ara ha colat, s'ha ... Llegir més

A Marià Manent Ara que estic al llit malalt, estic força content. —Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes ... Llegir més
Xavier Bisbal i Joan Prat, dos joves igualadins, viuran aquest diumenge 5 de setembre una jornada...
Tot i que s'acosta el final del bon temps, després d'aquesta breu pausa de les receptes per...
L'Escrividor