Tots hem estat testimonis directes dels mals de panxa interns d'ERC. Els budells ressonant els sentíem a hores lluny i, després de tot el que ingerien, no eren pas d'estranyar tots aquests problemes intestinals. La seva "estabilitat" restava a mercè del temps, i aquest ha posat les coses al seu lloc. ERC ha estat més protagonista per les sortides de to i relliscades dels seus dirigents que no pas pel que de debò havien de fer i pel que de debò havien de lluitar: per la independència de Catalunya. Esquerra Republicana no ha estat el pal de paller de la independència sinó que ha procurat més per aconseguir unes quantes butaques al parlament que no pas per fer prevaldre l'esperit i la voluntat primordial i principal del nostre país.
Els seus vots es deuen a la gent independentista que vol la independència de Catalunya, però els polítics que representaven tots aquests vots no han respost: S'ha de saber jugar bé totes les cartes, però no ens hem de deixar enredar de mala manera. Pactar amb el PSC i baixar-se els pantalons amb un munt de temes d'interès nacional (català) ha castigat durament el partit republicà que, com a cop de gràcia, ara n'han marxat un bon grapat de malcontents. I jo, que no era pas de cap partit polític, seguint el tema de la marxa de Carretero i de Reagrupament.cat, he cregut necessari contribuir en la causa.
Reagrupament.cat, que abans era un moviment independentista liderat per el Dr. Carretero, ha esdevingut "associació cultural" i pretén presentar-se a les eleccions del 2010 amb aquella filòsofa que anys ençà tenia ERC però que ha anant deixant de banda: La Independència. He decidit entrar a Reagrupament.cat i formar part d'aquest moviment que lluitarà de totes totes per la nostra llibertat i pel nostre dret de decidir. Fer-se'n associat només val 18 euros cada tres mesos, de manera trimestral, i a l'any 72. Molt per sota dels imposts que paguem els catalans a Madrít al cap de l'any, 3000 euros, dels quals no en veiem ni un miserable cèntim. Crec que la inversió de 72 euros durant dotze mesos per no haver-ne de pagar 3000 és una bona manera d'invertir.

David, sort amb el nou projecte. La història dels Hortalà, Colom i companyia diu que totes les escissions van a parar al mateix lloc. El temps dirà.
@ Jordi: Sincerament no crec que en Carretero acabi dins de CiU ja que seria un pas totalment contradictori per part seva. Ha estat disconforme amb ERC perquè no lluita prou per la independència o perquè cedeix davant d'Espanya. Però, sincerament, crec que anant a CiU tot això encara s'agreuja. Per molt notari i molta promesa d'en Mas, hom recorda que van pactar amb el PP i que han firmat tractes que no sempre han beneficiat com havien de fer-ho a Catalunya. Convergència sí que potser es ... Llegir més
La virtud del nacionalisme espanyol és la no dissidència vers la idea de "una, grande i libre". Parida pel feixisme i compartida per populars i socialistes. Si parles d'espanyolitat, són monolítics.Ho tenen del tot clar. És com si Espanya fos divina, vaja, no és discutible per ells.
El vici dels catalans, és que, som dos, ens reunim en Comité i fem una escissió (o be un convida a l'altre a marxar).
Company, ho tenim força gris si no cambiem de xip.
David, si l'objectiu és la indepe... Llegir més
Hola David, jo crec que el Carretero acabarà a la Casa Gran del CiU. Si vertebra un partit indpendentista de centre-dreta em semblarà perfecte. I li desitjo molta sort. Ara bé, acabar dins de CiU només debilita l'independentisme.

A Marià Manent Ara que estic al llit malalt, estic força content. —Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes ... Llegir més
Xavier Bisbal i Joan Prat, dos joves igualadins, viuran aquest diumenge 5 de setembre una jornada...
Tot i que s'acosta el final del bon temps, després d'aquesta breu pausa de les receptes per...
L'Escrividor