La cara amarga de Sant Jordi

Com tothom sap, perquè tots els mitjans (i grans) se n’han encarregat d’escampar-ho amb un èmfasi exagerat i desmesurat, el president del partit popular, Mariano Rajoy, va aparèixer a Catalunya el passat 23 d’abril, el dia del patró de Catalunya, Sant Jordi.

El president popular va explicar que la seva visita va ser deguda a una invitació de la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho. Però veritablement, Mariano Rajoy no va visitar el nostre país simplement per anar a prendre un cafè amb la seva col·lega catalana. Catalunya ha estat, des dels inicis de la democràcia, la llacuna dels populars. Sense anar gaire lluny, a les passades eleccions espanyoles va ser gràcies als catalans que els socialistes són al govern i el PP a l’oposició, no va ser un vot de confiança pels socialistes sinó que van ser un grapat de vots de càstig per evitar que Mariano Rajoy i la seva tropa fossin els nous inquilins de La Moncloa.

El PP fa anys que es menja el raïm sota l’ombra, almenys a Catalunya, i això és una realitat com un temple. I justament els de la gavina volen acabar amb el fiasco d’aquella maleïda i tossuda regió que forma part d’Espanya i que uns quants, radicals i pro-etarras, volen fer-se seva. Però als populars se’ls hi veu el llautó: Després d’haver expulsat del partit el Josep Piqué perquè aquest va intentar catalanitzar-lo; després dels dos recursos al tribunal constitucional per un suposat incompliment de la Constitució per part de l’estatut de Catalunya –tot i haver estat aprovat a les corts, al parlament català i al més veraç dels per preguntar i els que veritablement tenen el poder per legislar i decidir: el poble català-; després d’haver boicotejat indiscriminadament tot el que fos o estès directa o indirectament relacionat amb el català i amb Catalunya; després d’haver boicotejat l’OPA de gas natural; després d’haver dut a terme multitud de polítiques anti-catanalanistes i pro-espanyoles; després de fer campanyes a Andalusia on es deia que a Catalunya els nens no aprenien castellà a les escoles; després d’haver pregonat als quatre vents que el castellà estava perseguit a Catalunya i que els catalans només volíem i exigíem parlar català; després de dir que a Catalunya si no se sap parlar català no es pot fer absolutament res... després d’un llarg i gairebé interminable etcètera d'insults i pedregades ens volen fer creure que el PP és un partit catalanista, que busca el benefici del poble català i que són els adients per resoldre tots els nostres problemes. Tot i això Mariano Rajoy va ser ben rebut: xocolata amb xurros i després, unes quantes escridassades mentre treia el nas per les paradetes, d’on va haver de marxar a corre-cuita.

Esperem que l’any que ve es repensi això de venir a Catalunya per Sant Jordi, més que res per respecte, que sembla que se n’enfoti de nosaltres. Per cert, un bon llibre per regalar-li al cap de l'oposició seria: “Crònica de la independència”, més que res perquè se’n vagi fent la idea...